Apresentação em Prezi da conferência pronunciada o 17 de janeiro de 2013 na Societat Catalana de Geografia. Sobre o tema desta cinferência publicará-se um artigo na revista Treballs de la Societat catala de Geografia. Ver aqui.
ALLÒ ENS HA ENSENYAT LA GEOLINGÜÍSTICA
Podríem definir la geolingüística com el camp d’estudi interdisciplinari que s’interessa per la interrelació entre el llenguatge humà i els llocs que aquests ocupen conformant territoris. Tanmateix, i després de més de segle i mitjà investigant sobre la relació que existeix entre la llengua i el territori, la majoria de lingüistes i geògrafs que aquí incloem en l’àmbit de la geolingüística mai s’han sentit part d’ell. La concepció unitària de la geolingüística com un camp pluridisciplinar amb objectius i conclusions comunes és molt minoritària i relativament recent: de fet, data dels anys 70 del segle passat. Aquesta dispersió d’esforços i investigacions es deu en bona mesura a cert hermetisme en les disciplines d’origen dels investigadors (lingüística i geografia principalment), però també a la persistència entre aquests d’una concepció estàtica tant de les llengües com de l’espai. D’aquesta manera, i com a manifestació més evident d’aquesta fragmentació disciplinar, sorgeixen diverses etiquetes (dialectologia, geografia lingüística i geografia de les llengües són potser les més usades) per designar les investigacions sobre la relació entre llengua i territori.
Malgrat aquests obstacles, les investigacions en geolingüística han revelat que la interrelació entre les llengües i els territoris on aquestes es parlen és molt estreta, i va molt més allà de la simple relació continent (territori) / contingut (llengua) que s’havia descrit al principi. D’una banda, s’ha descobert que, a més de les denominades barreres naturals (rius, muntanyes, masses forestals), l’estructura dels territoris, i més particularment la seva jerarquia urbana, condiciona la difusió territorial no solament d’elements lingüístics particulars (fonemes, construccions gramaticals, vocabulari etc.) sinó també de varietats lingüístiques completes (estàndards, dialectes, argots etc.). Com a conseqüència, l’aparició i evolució de fronteres, àrees i dominis lingüístics s’expliquen en bona mesura per transformacions dels territoris que engloben i, molt especialment, de la seva jerarquia urbana. I no només això, l’estructura d’un territori també influeix decisivament en l’estatus de les llengües que s’hi parlen. Així, allò que en un territori es considera dialecte es pot considerar llengua en un altre diferent (p. ex., el fràncic a Alemanya, Luxemburg i França). Gràcies als estudis geolingüístics sabem, doncs, que transformacions en un territori donat impliquin molt sovint canvis més o menys ràpids en l’estructura o l’estatus de les varietats lingüístiques que s’hi parlen (p. ex., varietats noruegues).
D’altra banda, s’ha descobert que les llengües exerceixen diverses funcions territorials. Aquestes juguen un paper fonamental en la creació i la transformació dels llocs i, per tant, dels territoris. Tot lloc necessita d’un nom (topònim) per existir com a tal i, de fet, els topònims constitueixen el primer gra de sorra del discurs que els humans construeixen sobre els llocs que habiten, visiten o coneixen. Un lloc no existeix si d’ell no s’en parla. Aquests discursos estan vinculats a les nostres percepcions territorials i són essencials perquè els llocs i tots els elements que engloben adquireixin un significat. Així, tot allò que puc o no integrar un lloc (persones, competències, vehicles, residències, activitats, costums etc.) i la manera en què s’hi ha de relacionar amb altres elements es va definint gràcies als discursos territorials. L’activitat lingüística, per tant, constitueix un veritable agent en els processos de transformació dels llocs.
Es podria dir, doncs, que les llengües i els llocs es construeixen i transformen mútuament. Així, un lloc és, en bona mesura, un constructe discursiu que es genera gràcies a les interaccions lingüístiques que es produeixen i jerarquitzen, tant al seu interior com en altres llocs. D’altra banda, allò que considerem llengües i dialectes també són, en realitat, constructes territorials, és a dir, categories que cobren significat gràcies als discursos territorials que es generen amb elles.
A apresentação “Allò que ens ha ensenyat la geolingüística” de Carlos Valcárcel Riveiro foi licenciado com uma LicençaCreative Commons – Atribuição-NãoComercial-CompartilhaIgual 3.0 Não Adaptada. Podem estar disponíveis autorizações adicionais ao âmbito desta licença em carlos.valcarcel@uvigo.es.
Carlos Valcárcel Riveiro 